%2B17.14.03.png)
Data: Febrer de 2015
1.- INTRODUCCIÓ
Som animals, més concretament som mamífers i vivípars, la qual cosa vol dir que els embrions de la nostra espècie, la humana, es desenvolupen dins del cos de la nostra mare, i aquí aconsegueixen oxigen i nutrients durant el temps que dura la gestació, i un cop a fora ens alimentem de la llet produïda a les glàndules mamàries presents als seus pits.
Aquesta seria una bona definició, no obstant, el pas dels anys ha fet que el cervell dels humans es vagi modificant i també es modifiquin les seves conductes. Fa milers d’anys els humans es traslladaven d’un lloc a l’altre a quatre grapes, i en un moment donat van començar a desplaçar-se únicament sobre dues cames, aquest canvi evolutiu va produir també profundes transformacions en l’estructura de la pelvis, la qual cosa, evidentment, també va afectar a la gestació i el part en humans. Afegit al fet del bipedisme, també està el desenvolupament que ha anat tenint el cervell humà al llarg de milions d’anys, la qual cosa ha creat éssers amb un cap més gran per poder allotjar les noves mides del mateix. Per tant, si ens centrem únicament en aquests dos fets: caminar amb dues extremitats i tenir un cap més gran trobem que la gestació humana també s’ha anat escurçant al llarg dels anys, de forma que els humans han de néixer de forma prematura per possibilitar el part i els nadons humans serien dels més immadurs que existeixen al regne animal.
2.- EVOLUCIÓ ANTROPOLÒGICA DEL DESENVOLUPAMENT INTRAUTERÍ
La gestació humana té una duració d’unes 38 setmanes des del moment de la concepció fins al naixement de la criatura, això serien uns 266 dies. Si ens fixem en els períodes de gestació d’alguns grans simis, la durada és molt similar, 260 dies en el cas dels orangutans, 257 dies en el cas dels goril·les i 227 dies en el cas dels ximpanzés. No obstant, els humans naixem amb un desenvolupament del cervell del 25% de la seva capacitat, mentre que els simis ho fan amb una mitja del 50 %. Així, segons diversos estudis, per tal que un nadó humà arribés a una mida de la meitat del cervell adult en el moment del seu naixement, requeriria entre 18 i 21 mesos de gestació. Això fa que les cries humanes neixin molt immadures, indefenses, ja que ni tan sols tenen capacitat per desplaçar-se pels seus propis medis.
S’observa, que al llarg de tota l’evolució humana el crani del fetus s’ha anat arrodonint, la qual cosa fa que oposi més resistència a l’hora de passar pel canal de part, el diàmetre front-occipital (D F-O) ha augmentat de mida. (Fig. 1).
%2B17.14.43.png)
El fet que amb el pas dels anys s’adoptés una postura vertical va proporcionar mans lliures per aconseguir aliment i portar-lo a la boca, i d’aquesta manera no s’havia d’aconseguir menjar agafant-lo directament amb les nostres mandíbules. Això hauria modificat la forma dels nostres caps, així com també la de les espatlles, de manera que a dia d’avui el diàmetre del cap seria el més gran que ha de traspassar el fetus en el moment del part (del front a l’occipital) i aquesta mida es presenta en perpendicular amb l’altre gran diàmetre del cos que seria l’amplada de les espatlles. Això no passa amb els simis, que tenen els dos diàmetres alineats i suposa al fetus humà haver de rotar per poder néixer. (Fig. 2.).
%2B17.14.54.png)
%2B17.15.04.png)
3.- EL DESENVOLUPAMENT EXTRAUTERÍ: CONCEPTE D’EXTEROGESTACIÓ
Si ens basem en els fets exposats anteriorment, veiem que el nadó humà no neix amb capacitat per sobreviure per ell sol, sinó que requerirà una continuïtat de l’estat en que es trobava en el ventre de la seva mare: sobretot necessitarà un contacte i comunicació constants i alimentació continuada. Podem dir que el nadó humà acabaria la seva “gestació” en el moment en que tingués les mateixes capacitats que altres mamífers en el moment de néixer, com seria la capacitat de desplaçar-se per ells mateixos, arrossegant-se o gatejant, o també emetent les seves primeres paraules fora del plor, i aquesta fita s’assoleix aproximadament cap als 9 mesos de vida. Durant aquests 9 mesos el nadó també haurà augmentat la mida del seu cervell, arribant aproximadament al 50 % de la mida del d’un adult. Aquests 9 mesos en que el nadó hauria d’estar en contacte permanent amb la seva mare, són els que es coneixen amb el terme exterogestació.
A més, està demostrat científicament que el fet de mantenir un contacte directe amb la mare també fa que el nadó reguli naturalment tots els seus sistemes (circulatori, immune, respiratori...), que també són altament immadurs en el moment del naixement. Aquest fet ha estat molt estudiat també en el cas de nadons nascuts prematurs, és a dir, abans de les 38 setmanes que ha de cursar un embaràs normal, en els quals s’ha vist que si se’ls col·locava pell a pell sobre el pit de la seva mare regulaven molt millor la seva temperatura corporal, respiraven millor, augmentaven més ràpid de pes i feien connexions neuronals molt més ràpidament. I això es podria aconseguir també amb una persona que no sigui la pròpia mare? Sí, segur que és beneficiós un contacte directe amb algú altre, però a la mare ja la coneix des de fa mesos, coneix el batec del seu cor, la seva respiració, la seva olor, la seva veu, per tant és l’únic lloc que el nadó coneix i que el pot fer sentir segur, sentint que allà és on ha d’estar.
4.- EL NOSTRE ALIAT: ELS PORTANADONS
Tota la teoria exposada fins ara està molt bé però els humans no estem físicament preparats per tal de transportar tot el dia a les nostres cries. No tenim el cos recobert de pèl al qual es puguin arrapar, ni tampoc tenim una bossa com els marsupials on ficar al nadó fins que finalitzi la seva gestació exterior. No obstant, ancestralment en diferents parts del món les dones s’han inventat una forma o una altra de portar sempre al damunt als seus nadons i que això els permetés continuar treballant, cuidant d’altres fills, o fent altres tasques.
Com s’ha dit anteriorment un nadó on més segur se sentirà és als braços de la seva mare, la qual també se sentirà millor, per tant també tindrà beneficis emocionals ja que se sentirà més útil. A més, el fet de portejar al nadó també beneficiarà a l’alimentació d’aquest, permet a la mare estar més alerta a les senyals primerenques de gana o malestar, de manera que aquest també plorarà menys, ja que no haurà hagut de cridar l’atenció de la seva mare d’aquesta manera.
Per tant, la millor manera d’assegurar-nos un bon desenvolupament extrauterí dels nostres nadons és fer-nos amb un bon portanadons ergonòmic, és a dir que respectin la posició natural del nadó i també el cos del portador, adequat sempre a la seva edat. Actualment existeixen diversos tipus de portanadons que compleixen aquestes característiques: fulars teixits, fulars elàstics, bandoleres, pouchs, motxilles, i d’altres tradicionals d’altres cultures com el mei tai o el kanga.
Tot seguit es presenta una classificació d’alguns dels portanadons ergonòmics més utilitzats a occident en funció de l’edat del nadó, així com una sèrie de fotos per identificarlos millor.
%2B12.04.12.png)
%2B12.04.29.png)
%2B12.04.44.png)
%2B12.04.57.png)
%2B12.05.15.png)
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
“Restaurando el Paradigma Original” – Nils Bergman.
“Antropologia evolutiva de la postura. Sus consecuencias patológicas hoy” - Ariel Joselovsky.
“Bésame mucho” – Carlos González
“El feto en la evolución humana” - José F. Fernández Godoy – http://www.preparacionalparto.net.
“Los segundos nueve meses, la exterogestación del bebè” – http://www.bebesymas.com.
“Los segundos nueve meses: La exterogestación y la necesidad de ser llevado” - http://www.kangura.com.
“Períodos de la gestación y escala del animal” - http://www.appletmagic.com/gestationsp.htm
“Primates desvalidos al nacer” - Juan Ignacio Pérez – http://naukas.com
Montse García Burgos
Doula formada a doulas Con-ciencia
Zona: Vic
Contacte: 696619912 montsedoula@gmail.com
